Emmeline Pankhurst ( Manchester , 1858 - Londres , 1928 ) va ser una de les fundadores del moviment sufragista britànic .El seu nom, més que qualsevol altre, està associat amb la lluita pel dret a vot per les dones en el període immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial .
Després d'acabar els estudis, el 1878, Emmeline va tornar a Manchester on va conèixer l'advocat, Richard Pankhurst, un liberal compromès amb la causa de la justícia social i, també, un ardent partidari de la concessió del dret de sufragi a les dones. El Sr Pankhurst havia estat, en 1869, el responsable de la presentació d'una esmena a l'Acta de llicència municipal, d'aquest mateix any, en la que va postular la concessió del sufragi en les eleccions municipals a les dones vídues o solteres que fossin " cap família ". També, entre 1868 i 1870, havia format part del Comitè per als Drets de Propietat de les Dones Casades, i va ser el principal de l'elaboració del projecte de Llei que es va presentar al Parlament, el 1870, per concedir a les dones casades la facultat d'administrar les seves propietats per si mateixes.
En 1889, Emmeline va formar la Lliga de Dones, per agrupar en una plataforma unitària a les integrants de l'incipient moviment feminista. Simultàniament, a causa de la seva militància laborista, va conèixer les duríssimes condicions de treball que patien tant els homes com, de manera molt especial, les dones a les Illes Britàniques, el que el va portar a promoure l'adopció de lleis de protecció als treballadors.
El 1898, va morir Richard Pankhurst, però això no va influir en la resolució de la seva esposa per a continuar la lluita que havien emprès junts. Emmeline va seguir el seu participant en la política però, a poc a poc, es va anar sentint gradualment desil · lusionada per l'escassa activitat de les organitzacions polítiques de dones existents. Per això, el 1903, va fundar la Unió Social i Política de les dones (WSPU). Des del principi, Emmeline Pankhurst va intentar que la nova organització busqués la incorporació de les dones de la classe obrera a la lluita pel vot. El moviment sufragista va començar a cobrar una nova força fins llavors mai vista i, llavors, els mitjans de comunicació van iniciar un boicot cap a les notícies del moviment de les dones pel vot. Per això, el 1905, la WSPU decidir usar mètodes diferents per obtenir la publicitat necessària per a la seva campanya d'obtenció del vot.
Després de la Primera Guerra Mundial, el sufragisme reiniciar les seves activitats per a la consecució del dret al vot, però des d'una posició de força molt diferent. La concessió del vot femení als Estats Units, el 1920, va ser un important esperó per a les sufragistes britàniques que van redoblar els seus esforços, si bé utilitzant les vies de la pressió política. En aquest temps les dones van aconseguir el dret a ser elegides. I és que llavors, les coses havien canviat molt i tant entre els conservadors, com entre els laboristes i entre els liberals, creixia imparable l'opinió favorable a la concessió del vot a les dones. Durant aquests anys Emmeline va viatjar per USA, on va viure diversos anys, i per Canadà. Quan va tornar a Gran Bretanya, el 1925, es va unir al Partit Conservador i va ser proposada com a candidata adoptada conservadora pel districte del West End de Londres.
Finalment, el 1928, el Parlament Britànic va aprovar la Llei de Representació del Poble (Representation of the People Act) per la qual es va aprovar la concessió del dret de vot a les dones. Pocs mesos després, Emmeline Pankhurst va morir a Londres, als 70 anys d'edat, havent aconseguit veure fet realitat el somni pel qual havia combatut durant tota la seva vida.
