Si clicau AQUI DAMUNT vos apareixerà aquest bloc tan interessant
Latest Entries »
dilluns, 12 de març del 2012
Curiositats de la Guerra Freda
Si clicau AQUI DAMUNT vos apareixerà aquest bloc tan interessant
divendres, 10 de febrer del 2012
Notícies sobre Auschwitz
Vinyeta sobre la Guerra Freda
dimarts, 27 de desembre del 2011
Emmeline Pankhurst
El 1898, va morir Richard Pankhurst, però això no va influir en la resolució de la seva esposa per a continuar la lluita que havien emprès junts. Emmeline va seguir el seu participant en la política però, a poc a poc, es va anar sentint gradualment desil · lusionada per l'escassa activitat de les organitzacions polítiques de dones existents. Per això, el 1903, va fundar la Unió Social i Política de les dones (WSPU). Des del principi, Emmeline Pankhurst va intentar que la nova organització busqués la incorporació de les dones de la classe obrera a la lluita pel vot. El moviment sufragista va començar a cobrar una nova força fins llavors mai vista i, llavors, els mitjans de comunicació van iniciar un boicot cap a les notícies del moviment de les dones pel vot. Per això, el 1905, la WSPU decidir usar mètodes diferents per obtenir la publicitat necessària per a la seva campanya d'obtenció del vot.
dijous, 14 d’abril del 2011
Avenços informatius sobre el 23 Febrer de 1981
dimarts, 15 de febrer del 2011
El violinista d'Auschwitz
Per visionar el vídeo de la seva entravista, clicau AQUI i després contestau a les preguntes:
Després responeu les preguntes següents:
1. Quina és la professió de Jacques Stroumsa? Quants anys té?
2. Com se diu el llibre que ha escrit?
3. Quin és el dedeure sagrat que diu que té?
4. Quina edat tenia quan va morir la seva dona?
5. Quins familiars va perdre de la seva família?
6. Amb quina edat va entrar al camp d’ Auschtwitz?
7. Que li van aconsellar si volia sobreviure en el camp?
8. En quines circunstàncies tocava el concertino d’Auschtwitz?
9. Com va conèixer a M.Àngels Anglada?
10. Què li va passar a l’orquesta de les dones?
El violí d'Auschwitz
JACQUES STROUMSA EL VIOLINISTA D’AUSCHWITZ
Clicau AQUI i contestau a les següents preguntes:
1. Quan va néixer?
2. Que li van aconsellar només arribar al camp de concentració?
3. Quin ofici tenia?
4. On va treballar Jacques Stroumsa al camp de concentració?
5. Com rebien als jueus procedents d’Holanda i França al camp d’extermini de Sobibor segons explica Toivi Blatt?
6. Què era la marxa de la mort?
7. Després de ser alliberat va arribar a França, què és el que va fer allí?
8. Quan va morir?
9. Com explicava l’horror que havia hagut de passar?
10. Després de superar l’holocaust a l’individu només li queden ganes de sobreviure només per una cosa, quina és aquesta cosa?
Dossier l'Holocaust
Clicau AQUI i realitzau les tasques que allà se us indiquen.
Dossier L'Holocaust - El camp de concentració d'Auschwitz (Polònia)
El vídeo és una visita al camp de concentració a l’actualitat.
1. Què posa a la porta d’entrada?
2. Quan va ser creat?
3. Qui els rebia?
4. Per què no va ser destruït del tot?
5. Quantes persones hi van morir?
6. Què passava als 70% de presoners que arribaven al camp?
7. Com sabem com funcionava el camp?
Dossier: L'Holocaust - El Ghetto de Cracòvia
Preguntes sobre el vídeo:
1.Què és un ghetto?
2.Quan comença a funcionar el ghetto de Varsovia?
3.Quanta gent podia arribar a viure-hi?
4.Quins eren els problemes més grans dels ghettos?
5.De què treballaven la gent del ghetto?
6.Què havien de portar al braç?
7.Quantes calories tenien assignades els habitants dels ghetto?
8.Per què construeixen un pont de fusta?
9.Quan comença el reallotjament?
10.Què fan els alemanys al final amb el ghetto?
Dossier: L'Holocaust - El Ghetto de Cràcòvia
Preguntes sobre el vídeo:
1.Què és un ghetto?
2.Quan comença a funcionar el ghetto de Varsovia?
3.Quanta gent podia arribar a viure-hi?
4.Quins eren els problemes més grans dels ghettos?
5.De què treballaven la gent del ghetto?
6.Què havien de portar al braç?
7.Quantes calories tenien assignades els habitants dels ghetto?
8.Per què construeixen un pont de fusta?
9.Quan comença el reallotjament?
10.Què fan els alemanys al final amb el ghetto?
divendres, 11 de febrer del 2011
Dossier L'Holocaust - Vídeo sobre Auschwitz, símbol de l'horror
Vídeo Mur de Berlín s'escampa pel Món
dimarts, 8 de febrer del 2011
La Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius (destruir les defenses aèries de Gran Bretanya o forçar al Regne Unit a abandonar la guerra forçant un armistici o la rendició) és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra. Si la campanya aèria hagués tingut èxit, hagués estat continuada per l'assalt amfibi i aerotransportat sobre el Regne Unit previst a l'operació Lleó Marí. A mida que la batalla progressava, les operacions es van estendre a nivell estratègic; la destrucció sistemàtica dels centres de producció aeronàutica i la infrastructura terrestre. Eventualment, tant la Luftwaffe com la RAF van atacar zones de marcada significació política mitjançant tàctiques de bombardeig de terror.
Ni el Führer alemany Adolf Hitler ni el seu Alt Comandament militar (Oberkommando der Wehrmacht, o OKW) creien possible portar a terme un assalt amfibi a les illes britàniques fins que la RAF hagués estat neutralitzada. Alguns historiadors, com Derek Robinson, han afirmat que la invasió no hauria pogut tenir èxit: la immensa superioritat de la Royal Navy sobre la Kriegsmarine hagués convertit Lleó Marí en un desastre, i la Luftwaffe hauria sigut incapaç d'evitar la intervenció decisiva dels creuers i dels destructors britànics, tot i gaudir de la superioritat aèria.
Els historiadors britànics situen la batalla entre el 10 de juliol i el 31 d'octubre de 1940, que representa el període de bombardeig diurn més intens. Els historiadors alemanys, en canvi, situen l'inici de la batalla a mitjans d'agost de 1940 i l'acaben al maig de 1941, amb la retirada de les unitats de bombarders en preparació a l'operació Barbarroja, la campanya contra la Unió Soviètica iniciada el 22 de juny de 1941.
La Batalla d'Anglaterra es pot dividir en 4 fases:
1.10 de juliol – 11 d'agost: Kanalkampf, les batalles del Canal
2.12 d'agost – 23 d'agost: Adlerangriff, l'àliga ataca: els primers assalts contra els aeròdroms de la costa
3.24 d'agost – 6 de setembre: la Luftwaffe ataca els camps d'aviació anglesos. La fase més crítica de la batalla
4.7 de setembre en endavant: els atacs diürns es dirigeixen contra les ciutats angleses.
La Batalla d'Anglaterra va ser la primera derrota de les tropes de Hitler, amb la superioritat aèria vista com a clau per a la victòria.
La Batalla d'Anglaterra també senyalà un canvi significatiu en l'opinió pública nord-americana. Durant la batalla, molta gent acceptava la visió promoguda per l'ambaixador americà a Londres, Joseph Kennedy, que creia que el Regne Unit no aconseguiria sobreviure. Però Roosevelt volia una segona opinió, i envià a "Wild Bill" Donovan en una ràpida visita a Gran Bretanya, qui va quedar convençut que els britànics sobreviurien i que se'ls havia d'ajudar en tot allò que calgués.
La victòria britànica a la Batalla d'Anglaterra no va ser sinó pagant un preu molt elevat. El total de pèrdues civils britàniques entre juliol i desembre de 1940 va ser de 23.002 morts i 32.138 ferits. En un únic atac, tingut lloc el 19 de desembre de 1940, gairebé van morir 3.000 persones.
El brillant lideratge de Dowding i Park, que provà amb èxit les seves teories de la defensa aèria, els va crear molts enemics entre l'alt comandament de la RAF i, en un episodi mesquí, ambdós van ser rellevats dels seus càrrecs immediatament després de la batalla.
El final de la batalla va permetre als britànics reconstruir la seva força militar i establir-se com una base aliada. La Gran Bretanya serviria posteriorment com la base de d'on es llançà l'Alliberament de l'Europa occidental.
Winston Churchill va resumir l'efecte de la batalla i la contribució del Comandament de Caces amb les paraules Mai en el camp dels conflictes humans tants han degut tant a tant pocs. Els pilots que van participar a la Batalla han passat a ser coneguts com "Els Pocs" des de llavors. El Dia de la Batalla d'Anglaterra es commemora al Regne Unit el 15 de setembre, mentre que als països de la Commonwealth és el tercer diumenge de setembre.
La història de la Batalla d'Anglaterra va ser la base de la pel·lícula de 1969 Battle of Britain, en la que participaren diversos respectats anglesos com a figures clau de la batalla, incloent Sir Laurence Olivier com Hugh Dowding i Trevor Howard com Keith Park. També hi apareixien Michael Caine, Christopher Plummer i Robert Shaw com a comandants d'aeròdrom. Veterans de la batalla van participar com a consellers tècnics, incloent Douglas Bader, James Lacey, Adolf Galland i el propi Dowding.
El dia D
Els termes Dia D i Hora H s'usen per assenyalar el dia i l'hora en què s'iniciarà un atac o operació, en circumstàncies en què el dia i l'hora encara no han estat determinats o és absolutament secret. El Dia D i l'Hora H són únics per a totes les unitats que participen en una operació determinada.
En ser combinats amb figures i signes més o menys, aquests termes indiquen un punt en el temps que precedeix o és posterior a una acció específica. Per tant H-3 significa 3 hores abans de l'hora H i D +3 significa 3 dies després del dia D. H +75 minuts significa l'hora H més 1 hora i 15 minuts.
La planificació d'operacions a gran escala s'elabora en detall molt abans que es defineixin dates específiques, de manera que les ordres són emeses per als diferents passos a realitzar en el dia D o l'hora H més o menys un determinat nombre de dies, hores o minuts. En el moment apropiat, s'emet una ordre subsecuente que estableix l'hora i dia reals.
El dia D de la invasió de Normandia pels aliats, estava definit originalment per al 5 de juny de 1944, però les males condicions climàtiques i marítimes, van fer que el General Dwight D. Eisenhower la ajornés fins al 6 de juny, a causa d'això aquesta última data es coneix popularment com el petit dia D.
dilluns, 7 de febrer del 2011
La Guerra del Golf
Orígens del conflicte
La crisi que va originar el conflicte es va iniciar el 2 d’agost de 1990, quan l’Iraq, liderat pel president Saddam Hussein, va ocupar l’emirat de Kuwait. L’objectiu aparent era controlar les reserves petrolieres kuwaitianes. El 8 d’agost, Kuwait va ser annexat formalment a l’Iraq com una província més. Entre l’agost i el novembre de 1990, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar un seguit de resolucions que van culminar en la demanda expressa a l’Iraq perquè es retirés incondicionalment de Kuwait el 15 de gener de 1991. Una força multinacional sota els auspicis de l’ONU, formada per 500.000 soldats de terra, mar i aire -principalment dels Estats Units, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, Egipte, Síria i França (i que va disposar del suport indirecte d’altres estats)-, es va aplegar contra l’exèrcit iraquià, estimat aleshores en 540.000 soldats. La concentració de forces, anomenada "Operació Escut del Desert", va tenir inicialment com a fi protegir l’Aràbia Saudita d’un altre atac.
Atac de la coalició multinacional
Sota el comandament del general nord-americà H. Norman Schwarzkopf, la coalició multinacional va iniciar un intens bombardeig aeri d’objectius militars a l’Iraq i Kuwait 24 hores després de la fi del termini donat per l’ONU a l’Iraq perquè les seves tropes abandonessin Kuwait. L’operació es va conèixer amb el nom de "Tempesta del Desert". Després d’establir la superioritat aèria, les forces de la coalició van inutilitzar els centres de comandament i control iraquians, especialment de Bagdad i Bàssora, i van atacar de manera implacable la infanteria iraquiana, que estava atrinxerada al llarg de la frontera entre Kuwait i l’Aràbia Saudita, i també la Guàrdia Republicana, composta per 125.000 homes d’elit que es trobaven al sud-est de l’Iraq i al nord de Kuwait. Les baixes de la coalició van ser relativament escasses, no pas així entre les forces iraquianes. Alguns avions iraquians van ser abatuts; molts més van ser bombardejats als seus refugis o van fugir a l’Iran. L’Iraq va prendre represàlies i va llançar míssils Scud a l’Aràbia Saudita i a Israel, estats no bel·ligerants directament; els Estats Units, creient que l’opinió àrab es mobilitzaria contra la coalició, va contestar aquesta amenaça amb míssils antimíssils Patriot i atacs de comando contra les llançadores de Scud.
La rendició iraquiana
A mitjan febrer, amb baixes militars i civils com més anava més nombroses, l’Iraq va manifestar el desig de retirar-se de Kuwait. La coalició multinacional va rebutjar una sèrie d’ofertes condicionals iraquianes, en les quals va servir de mediadora la Unió Soviètica. Per la seva banda, les forces aliades van iniciar una ofensiva aire-terra coordinada, "Operació Sabre del Desert", que va obrir bretxa a la principal línia de defensa de l’Iraq a la frontera entre Kuwait i l’Aràbia Saudita i van avançar ràpidament a través del sud de l’Iraq per tal de flanquejar la principal força iraquiana i blocar el camí principal de retirada de la Guàrdia Republicana. El 27 de febrer, la ciutat de Kuwait havia estat alliberada i milers de soldats iraquians s’havien rendit, havien desertat o havien estat capturats o morts. Les baixes de les forces de coalició van ser escasses: el 28 de febrer, quan les operacions ofensives havien finalitzat, només 149 soldats havien mort i 513 havien estat ferits.
Els representants iraquians van acceptar els termes aliats per a una treva provisional el 3 de març i el cessament del foc permanent el 6 d’abril. L’Iraq va acceptar pagar indemnitzacions a Kuwait, revelar la localització i abast de les seves reserves d’armes químiques i biològiques, i eliminar les seves armes de destrucció massiva. No obstant això, més tard, els inspectors de l’ONU es van queixar que el govern de Bagdad frustrava els seus intents de control dels acords, per la qual cosa l’ONU va establir sancions econòmiques contra l’Iraq.
Per a més informació: http://guerradelgolfopersico.blogspot.com/2009_09_01_archive.html