Latest Entries »

dimecres, 16 de juny del 2010

La Guerra Civil Espanyola

A continuació teniu una presentació d'alguns aspectes del Franquisme:
D'aquesta manera podeu completar el que hem après a l'aula.

Els primers anys del segle XX a Espanya

La següent presentació pot servir per fer un esquema general del període:

Feminisme i Sufragisme

A continuació teniu una presentació on fa un repàs a dones, que des de l'antiguitat han lluitat per als seus drets:
Explicau el que us ha parescut, a partir de la informació que ja teniu sobre el tema.

Les sufragistes


El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes, va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a la raça), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.

Un poc de cronologia

El sufragi femení ha estat aprovat (i revocat) diverses vegades a diferents països del món. En alguns països com Estats Units o Sud-àfrica el sufragi femení s'ha autoritzat abans que el sufragi universal; així, una vegada concedit aquest als homes i dones blancs, encara se'ls continuava negant el dret a votar a homes i dones d'altres races. No obstant això, en la majoria de països el sufragi femení ha estat el que ha portat a l'universal.

El 1776 a Nova Jersey es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en comptes d'«homes»), però es va abolir al 1807.

El 1838 es va aprovar el sufragi femení (amb les mateixes característiques pròpies que el masculí) a les illes Pitcairn.

El 1853 es va aprovar el sufragi femení a Vélez (a l'actual departament colombià de Santander). Va ser el primer cas en Llatinoamèrica.

A la segona meitat del segle XIX, diversos països i estats van reconèixer un tipus de sufragi femení restringit començant per Austràlia Meridional al 1861.

El 1869, el Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat dels EUA on es va instaurar el «sufragi igual» (sense diferències de gènere) encara que no el sufragi universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).

Al 1893 es va aprovar a Nova Zelanda el primer sufragi femení sense restringir, gràcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tota manera, a les dones només se'ls permetia votar però no presentar-se a eleccions. Les paperetes femenines de votació es van adoptar just setmanes abans de les eleccions generals. Altra vegada des de 1919 les neozelandeses van tenir el dret a ser elegides per a un càrrec polític.

El primer país a oferir el sufragi universal (i també permetre a les dones presentar-se a eleccions per al parlament) va ser Austràlia Meridional al 1902 (segons d'altres va ser al 1894) i Tasmània al 1903.


El sufragi femení a l'Estat espanyol

Els primers moviments es produeixen al 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que és derrotada. Durant la dictadura de Primo de Rivera es permetia el vot a les dones mes grans de 23 anys no casades. Però no serà fins arribar la Segona República en què el tema es debat de forma important amb una campanya liderada per Clara Campoamor i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb o sense suport científic- que argumentaven la insuficiència en voluntat i intel·ligència del sexe femení.

L'1 d'octubre de 1931 s'aprova a l'Estat espanyol per 161 vots a favor i 121 en contra. Els primeres comicis en què les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 1933.


Llista de països sense sufragi femení

Actualment, alguns països no reconeixen el sufragi a les dones, o sí que ho reconeixen (com el Líban), però d'una manera diferent que als homes. La següent llista no inclou els països que no permeten el sufragi ni a homes ni a dones:

Aràbia Saudita
Bhutan
: un sol vot per cada família, i només en eleccions a nivell local.
Brunei
Líban:
les dones requereixen una prova educativa, els homes no. Vot obligatori per a homes, opcional per a dones.
Oman: limitat a 175.000 persones (la majoria homes) elegides pel govern.

dimarts, 15 de juny del 2010

Auto Acedo - el cotxe de pedals de la postguerra


A continuació reproduim la notícia treta de custoria.com sobre aquest enginyós artilugi en aquelles èpoques d'escassesa:

"La crisis es la crisis, señores míos, y vamos a tener que comenzar a utilizar el ingenio y lo que no es el ingenio para salir adelante. Me van a permitir darles un ejemplo de cómo en tiempos peores que estos, ya supimos como salir adelante: pedaleando.

En la posguerra española, cuando el combustible escaseaba mucho, y el dinero entre la gente aún más, surgió el Auto Acedo, un coche a pedales. Estaba dotado de un temible motor de 2,2 caballos. Temible para el conductor, porque cuando el coche no tiraba había que ayudarle a moverse dando pedales. Sus 227 kilos, más el peso de los ocupantes, eran mucho cuando se iba cuesta arriba y entonces tocaba darle a las piernas. Y además, señora, se hace ejercicio a la vez que se viaja, ahí es nada.

Eso sí, en llano y cuesta abajo el coche se movía solo, no muy rápido, pero solo. Otro pequeño inconveniente era que para que el peso del automóvil fuera lo más bajo posible, la carrocería era más bien floja y a la menor se abollaba.

Así que amigos, no desesperen, que siempre podemos salir del paso usando el ingenio y el esfuerzo, por muy cuesta arriba que se ponga todo. Ya saben, si se pone cuesta arriba: a pedalear".
Per il.lustrar el text, aqui teniu un video dels microcotxes primerencs:




Per saber més informació sobre el famós Seicientos, emblema de la modernitat i exemple d'auge econòmic del franquisme, clicau damunt Muy Interesant-Historia.

dijous, 10 de juny del 2010

EL 23 F

El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes.
Al mateix temps, la División Acorazada Brunete prenia altres punts clau de Madrid, entre ells RTVE i diferents emissores de ràdio. El capità general de l'exèrcit a València, Milans del Bosch, decretà l'estat d'excepció i feu sortir les tropes de la III Región Militar que tenia sota el seu comandament al carrer, amb la idea que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir.
En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por. Molts dirigents polítics i personatges rellevants es prepararen per haver de destruir documents i fugir cap a França.
Després d'unes hores de buit de poder, es posa en marxa l'Operació Diana. Fernando Laína, Director de la Seguretat de l'Estat, va actuar de President en funcions, i els Secretaris d'Estat i Subsecretaris, es van constituir en Govern Provisional. La intervenció decidida del rei d'Espanya Joan Carles I a favor de l'ordre constitucional, intentant restablir l'ordre, posà en evidència que el cop no podia reeixir. Els militars encerclen l'edifici del Congrés i comencen les negociacions ja que el parlament continuava segrestat. La nit del dia 23 fou anomenada la nit dels transistors, perquè mantingué tothom ben pendent dels esdeveniments. A la 1:14 de la matinada, Joan Carles Borbó, vestit de Capità General, es dirigeix als ciutadans per televisió, donant per fracassat el cop d'estat.
De fet, cap a les 10 de la nit d'aquell dia, les cadenes de ràdio a Catalunya van emetre un discurs institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, primer en català i després en castellà, per tranquil·litzar la població. Pujol havia parlat amb el rei, el qual li va dir "tranquil, Jordi, tranquil", frase que durant uns anys va ser força popular a Catalunya. Molt diferent va ser l'actitud del president del govern basc, Carlos Garaikoetxea, que no va fer res per aturar el cop, es va amagar i no va estar localitzable fins que va passar el perill.
Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.

Conseqüències

El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la Constitució. El nou govern del PSOE també va iniciar un procés d'involució autonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objectiu frenar la descentralització de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de les comunitats autònomes.
Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit militars són condemnats a penes de presó, dels 33 implicats.

A continuació exposam un video d'aquells primers moments del cop d'estat













http://youtu.be/5M5oO0hdqJg
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Gaudeix de la música

 
imagenes de amor