"Benvingut, Mister Marshall"

Benvingut, Mister Marshall és una pel lícula espanyola de 1953, dirigida per Luis García Berlanga . Va ser estrenada el 20 de desembre de 2002 amb 25.260 espectadors i 39.346,58 € de recaptació.

Argument

En els anys 1950, un petit poble espanyol, Villar del Río , (part del rodatge es va fer a Guadalix de la Sierra , a la Comunitat de Madrid ) es prepara per rebre la presumpta visita dels nord-americans al pla d'ajuda al desenvolupament.El poble veu una oportunitat i tota la vida social comença a girar al voltant dels nord-americans.

Comentaris

Benvingut, Mister Marshall és una pel lícula produïda per UNINCI (el que va obligar al seu director a incloure a Lolita Sevilla ), que, en to de sàtira i crítica soterrada, parla de la situació política i econòmica de Espanya en l'època del rodatge, fet inèdit en la filmografia espanyola fins a aquest moment. S'ha comentat que va passar la censura franquista per les dosis iròniques de xenofòbia que conté.
PelPel lícula imprescindible en el cinema espanyol , considerada com a obra mestra. Avalada pels premis obtinguts en el Festival Internacional de Cinema de Cannes , l'obra de Berlanga és una comèdia costumista sobre l'Espanya dels anys 1950. Són els anys en què el govern dels Estats Units posa en marxa el Pla Marshall per reconstruir la Europa Occidental de postguerra, ajudes de les quals Espanya va quedar al marge. Berlanga retrata també l'inicial aperturisme del règim franquista cap als països estrangers, principalment EUA
Una mordaç càrrega de profunditat contra els Estats Units, rematada amb l'escena censurada de la bandera nord-americana enfonsant-se a la sèquia, que va escandalitzar Edward G. Robinson durant la seva exhibició a Cannes. Mentre l'actor despotricava contra «un atac als EUA», Berlanga intentava jugar al casino amb uns dòlars falsos amb la cara de Pepe Isbert i Manolo Morán. Per això Benvingut Mr Marshall és una pel lícula que no només no ha envellit, és que avui és més saludablement incòmoda que fa cinquanta anys.
La pel lícula és una mostra de com era l'Espanya del moment, i els personatges representen els tipus característics. D'una banda el poder, representat per l'alcalde, el capellà i les forces vives (apotecari, hidalgo, comerciants, mestra), i d'altra el poble (gairebé tots agricultors i ramaders). Des del punt de vista social s'ha captat la idiosincràsia, el fet que l'alcalde estigui una mica sord no és casual, la por al Delegat tampoc, que el capellà sigui una cosa tafanera, que la mestra estigui soltera i necessiti l'ajuda del espavilat de la classe ... El paper subordinat de la dona es reflecteix en la seva poca presència, i l'escassa intervenció que per exemple té la tonadillera. El poble ha perdut el tren, i està abocat a la seva desaparició.
De gran relleu és el pregó des de l'Ajuntament, amb Pepe Isbert i Manolo Morán en una actuació antològica i divertidíssima. El pregó iniciat amb la frase: "Com a alcalde vostre que sóc us dec una explicació, i aquesta explicació us la vaig a donar perquè us la dec" que es repeteix diverses vegades ha passat a ser una de les cites mítiques del cinema espanyol.

A continuació teniu un dels fragments més memorables d'aquesta entranyable pel.lícula:

La cançó

Per rebre els americans el poble prepara una cançó, aquesta és la lletra.


"Los yanquis han venido,
olé salero, con mil regalos,
y a las niñas bonitas
van a obsequiarlas con aeroplanos,
con aeroplanos de chorro libre
que corta el aire,
y también rascacielos, bien conservaos
en frigidaire ."
ESTRIBILLO
"Americanos,
vienen a España
gordos y sanos,
viva el tronío
de ese gran pueblo
con poderío,
olé Virginia,
y Michigan,
y viva Texas, que no está mal,
os recibimos
americanos con alegría,
olé mi madre,
olé mi suegra y
olé mi tía."
"El Plan Marshall nos llega
del extranjero pa nuestro avío,
y con tantos parneses
va a echar buen pelo
Villar del Río.
Traerán divisas pá quien toree
mejor corría,
y medias y camisas
pá las mocitas más presumías."