Pere de Son Gall

La dècada dels anys 20 va marcar un abans i un després en el món de l'aeronàutica. La conquesta del cel es va convertir en una carrera a contrarellotge. Als dirigibles de principis de segle, van seguir els planadors fins que els germans Wright van aconseguir la gesta. El seu mèrit i el de molts altres va obtenir el seu reconeixement. Però la febre de l'aviació va deixar rere seu inaudits invents que mai van arribar a veure la llum, noms anònims per a la història d'aquells gairebé autodidactes, amants de l'enginyeria, que no van aconseguir descobrir al món la seva genialitat. Pere Sastre Obrador, més conegut com Pere de Son Gall, va morir el 1965 veient amb un altre nom i en altres mans la culminació de la seva recerca. L'empresa, a la qual tant obstinació i hores va dedicar al llarg de la seva vida, seria batejat el 1920 amb el nom de autogiro per Juan de la Cierva. A Llucmajor, però, atribueixen la tècnica aèria de l'elevació vertical a Pere de Son Gall. Els rumors sobre si De la Cierva va plagiar els seus estudis continua sent una incògnita.

Pagès i inventor, va destacar per la seva perseverança en una empresa totalment singular, la construcció d'un cometagiroavió, i per la dedicació infatigable d'esforços morals i materials per dur a terme aquest invent".

Pere de Son Gall es va obstinar a dissenyar un aparell de maquinària mixta-aeroplà i helicòpter-que no requerís espai per a l'enlairament. Esbossar per això nombrosos prototips i realitzar infinitat de càlcul matemàtics i físics. Amb només recursos i peces artesanes va passar anys (1919-1920) donant forma al cometagiroavión a la finca de Son Gall. Els primers amb un motor arcaic, tubs de bicicleta i rodes. Afirmava que el seu invent resultaria molt útil en les estratègies de guerra però requeria més diners dels que disposava per construir-lo. Però el Govern no li va fer cas. El Ministeri de la Guerra va rebutjar el seu projecte legant que "no tenia aplicació pràctica" i es va emparar en la Reial Ordre del 19 de novembre de1897, per la qual no s'admetien propostes signades per autors sense carrera relacionada en la matèria, per tancar l' assumpte. Hi ha algunes coincidències que, amb els anys, es convertirien en rumors sobre el presumpte plagi de De la Cierva. Es diu que va patentar l'autogiro el 1920, en el moment en què Pere de Son Gall informar el Govern sobre el seu invent. Curiosament, en aquella època el pare de De la Cierva (Juan de la Cierva i Peñafiel) ocupava el càrrec de ministre de la Guerra, cartera a la qual el llucmajorer va remetre el projecte. De fet, De la Cierva va patentar el seu autogir abans que l'invent estigués acabat i fes a volar. Molts es pregunten per què va ser tan previngut. Després de fer-se amb la patent va construir diversos prototips sense èxit fins que el 17 gener 1923 ho va aconseguir. Amb el temps Pere de Son Gall seria objecte de burles al poble. La seva obsessió li va fer caure en la fallida i el va deixar un cúmul de deutes.

Moriria amb la seva frustració el 8 de desembre de 1965 a la casa del hospici assistit per les monges de la Caritat i per pocs amics.