Latest Entries »
dijous, 27 de gener del 2011
Eix cronològic Guerra Freda amb Timeline
Si clicau damunt Guerra Fria View timeline tindreu un altre eix cronològic bastant útil
dimecres, 26 de gener del 2011
El Coltan i l'explotació infantil
Coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita o niobita, [(Fe, Mn)Nb2O6], i la tantalita, [(Fe, Mn)Ta2O6], en qualsevol proporció; el nom, recull de manera abreujada la combinació dels dos noms. És de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal, que presenta una gran resistència a la calor així com determinades propietats elèctriques.
Té un gran interès econòmic i estratègic, i és fonamental en aparells per a les telecomunicacions. El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3, míssils balístics, coets espacials, entre d'altres.
El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció. També intervé en la fabricació d'imants superconductors per a ressonàncies magnètiques
El principal productor de coltan és Austràlia, amb el 10% de les reserves mundials, si bé existeixen reserves provades o en explotació al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo), aquesta última amb una estimació del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava només un 1% de la producció mundial. Segons informes d'agències i de la premsa internacionals, l'exportació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat d'uns 4 milions de morts. Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s'utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.
Tot per la extracció i control del coltan i d’altres minerals, tot pel poder econòmic
Aquesta espoliació dels recursos minerals del Congo i tot el conflicte armat que ha viscut el país, deixa unes nefastes conseqüències pel país.
Una devastadora guerra des de l’any 1998 fins el 2002 que deixa més de tres milions de víctimes civils, més de dos milions de persones desplaçades i mig milió de refugiats.
Més del 50% de la població que sobreviu per sota del llindar
de la pobresa.
Unes condicions en les estructures de salut lamentables.
Distàncies enormes per la població i unes vies d’accés destruïdes i algunes minades.
Esclavització de més de 20.000 miners diàriament, en unes condicions infrahumanes, entre els que trobem refugiats, presoners de guerra, ex camperols i ramaders i milers de nens (amb cossos petits que poden fàcilment entrar a les mines ras de terra). Aquests treballadors extreuen coltan de sol a sol i dormen i s’alimenten e la selva muntanyosa de la zona.
Les cinc zones declarades Patrimoni de la Humanitat en el Congo es troben en perill a causa de la destrucció del habitat natural de moltes espècies i per tant de l’ecosistema, en una regió considerada com el “segon pulmó” del planeta.
Un sistema de control econòmic de les empreses estrangeres que ofega qualsevol possibilitat de creació d’un mercat intern o d’una indústria local.
Totes aquestes conseqüències descriuen una situació difícil i complicada per la República Democràtica del Congo, que tot i tenir uns recursos minerals tant preciats viu una situació d’espoli i de saqueig d’aquests recursos que no permet el seu desenvolupament.
Mentre la República Democràtica del Congo figura entre les nacions més pobres del món (ocupa el lloc 155 en un rànkig de 173 països realitzat per la ONU), com hem vist, entorn d’aquest jaciments minerals existeix un complex entramat empresarial convenientment dissenyat pel repartiment d’aquest “gran tresor”.
Aquesta “febre” té un transfondo geopolític, que es relaciona amb l'ocupació d'un enorme territori de la República Democràtica del Congo per part dels exèrcits i les guerrilles de Rwanda i Uganda. Aquesta atroç “guerra del coltan” es nodreix de conflictes ètnics i econòmics, com l'apropiació d'aquest mineral “estratègic”. S'estima que ja s'ha cobrat més de 5 milions de vides.
Però la matança s'estén més encara, ja que les infrahumanes condicions d'explotació del coltan en mines aluvionales (ran de terra) se serveixen de treball de semiesclavos, pels quals s'utilitzen presoners o nens. Molts moren en les mines o sofreixen les crues conseqüències físiques d'un treball insalubre.
Les altres víctimes d'aquesta cruenta “febre del coltan” són els animals salvatges de la regió. Això que us descrivim succeeix també en àrees “protegides” per la Unesco: els parcs nacionals de Kahuzi-Biega (en Kivu-Sud) i Okapi. Allí, té lloc veritable desastre ecològic que ha deixat danys irreparables a l'ecosistema. Milers d'elefants i goril·les són assassinats per alimentar als treballadors de les mines.
Per a més informació clicau en la següent notícia, i realitzau un comentari.
Anna Frank
Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank (12 juny 1929 – març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. Autora d'un diari íntim escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.
Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família marxà de Frankfurt a Amsterdam amb la intenció d'escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus s'intensificaren i la seva família s'amagà el juliol de 1942 en una cambra secreta condicionada a la part del darrere de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia uns 13 anys. Després de dos anys en aquest refugi, el grup fou traït i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anne moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment sortí amb el títol Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).
El diari fou ofert a Anne per al seu tretzè aniversari, i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d'agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust.
Publicació del diari
Otto Frank sobrevisqué i tornà a Amsterdam. Allà fou informat que la seva dona havia mort i que les seves filles havien estat deportades a Bergen-Belsen. Volgué creure que les seves filles havien sobreviscut, però la Creu Roja el mes de juny de 1945 confirmà les defuncions d'Anne i Margot. És només en aquest moment que Miep Gies li donà el diari. Otto li explicà més tard que no s'havia adonat que Anne hagués conservat un detall tan precís i ben escrit del temps que havien passat junts. Sabent que Anna desitjava fer-se escriptora, començà a considerar la idea de publicar el diari. Quan, anys després, se li demanà quina havia estat la seva primera reacció, digué simplement que «no sabia que la meva petita Anna era també profunda».
Herència
La Casa d'Anna Frank va obrir les seves portes el 3 de maig de 1960. Comprèn el magatzem i els despatxos de la societat Opekta així com l'amagatall no moblat perquè els visitants puguin circular lliurement per les habitacions. Es poden veure efectes personals dels ocupants que s'han quedat, com un cartell d'una estrella de cinema enganxada al mur per l'Anna, un tros de paper pintat sobre el qual Otto Frank marcava la talla de les seves filles a mesura que creixien i un mapa sobre el mur on anotava l'avanç de les forces aliades. Des de la petita habitació que va ser de Peter van Daan, s'enllaça l'immoble amb els edificis veïns comprats per la Fundació. Aquests altres immobles són emprats per albergar el diari, però també exposicions sobre diferents aspectes de l'Holocaust i estudis contemporanis sobre la intolerància racial en diferents llocs del món. La Casa d'Anna Frank s'ha convertit en el focus d'atracció turística més freqüentat d'Amsterdam, amb més d'un milió i mig de visitants cada any.
Desenes d'escoles del món han estat batejades amb el nom d'«Anna Frank», en record seu.[48]La vida i els escrits d'Anna Frank han inspirat diversos grups d'artistes i comentaristes, fent-ne referència a la literatura, la música popular, la televisió, i altres mitjans de comunicació.
L'any 1959, el seu diari ha estat adaptat al cinema per George Stevens; ha estat objecte de diversos telefilms i d'una adaptació japonesa en dibuixos animats (Anne no nikki, 1995).
A continuació oferim un vídeo-resum de la seva història:
També, per completar la informació, teniu una presentació:
dissabte, 22 de gener del 2011
Activitat Fi de la Guerra Freda
Actividad fin guerra fria
View more presentations from paula catalán leiva.
divendres, 21 de gener del 2011
dijous, 20 de gener del 2011
Vídeo sobre la Monarquia Absolutista
Aqui teniu un video prou interessant sobre aquest aspecte de la Història Moderna:
Després de recollir les dades més importants, s'exposaran en comú a l'aula.
Després de recollir les dades més importants, s'exposaran en comú a l'aula.
dimarts, 18 de gener del 2011
dimarts, 11 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
