El Coltan i l'explotació infantil

Coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita o niobita, [(Fe, Mn)Nb2O6], i la tantalita, [(Fe, Mn)Ta2O6], en qualsevol proporció; el nom, recull de manera abreujada la combinació dels dos noms. És de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal, que presenta una gran resistència a la calor així com determinades propietats elèctriques.

Té un gran interès econòmic i estratègic, i és fonamental en aparells per a les telecomunicacions. El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3, míssils balístics, coets espacials, entre d'altres.

El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció. També intervé en la fabricació d'imants superconductors per a ressonàncies magnètiques
El principal productor de coltan és Austràlia, amb el 10% de les reserves mundials, si bé existeixen reserves provades o en explotació al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo), aquesta última amb una estimació del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava només un 1% de la producció mundial. Segons informes d'agències i de la premsa internacionals, l'exportació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat d'uns 4 milions de morts. Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s'utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.


Tot per la extracció i control del coltan i d’altres minerals, tot pel poder econòmic

Aquesta espoliació dels recursos minerals del Congo i tot el conflicte armat que ha viscut el país, deixa unes nefastes conseqüències pel país.
 Una devastadora guerra des de l’any 1998 fins el 2002 que deixa més de tres milions de víctimes civils, més de dos milions de persones desplaçades i mig milió de refugiats.
 Més del 50% de la població que sobreviu per sota del llindar
de la pobresa.
 Unes condicions en les estructures de salut lamentables.
 Distàncies enormes per la població i unes vies d’accés destruïdes i algunes minades.
 Esclavització de més de 20.000 miners diàriament, en unes condicions infrahumanes, entre els que trobem refugiats, presoners de guerra, ex camperols i ramaders i milers de nens (amb cossos petits que poden fàcilment entrar a les mines ras de terra). Aquests treballadors extreuen coltan de sol a sol i dormen i s’alimenten e la selva muntanyosa de la zona.
 Les cinc zones declarades Patrimoni de la Humanitat en el Congo es troben en perill a causa de la destrucció del habitat natural de moltes espècies i per tant de l’ecosistema, en una regió considerada com el “segon pulmó” del planeta.
 Un sistema de control econòmic de les empreses estrangeres que ofega qualsevol possibilitat de creació d’un mercat intern o d’una indústria local.

Totes aquestes conseqüències descriuen una situació difícil i complicada per la República Democràtica del Congo, que tot i tenir uns recursos minerals tant preciats viu una situació d’espoli i de saqueig d’aquests recursos que no permet el seu desenvolupament.
Mentre la República Democràtica del Congo figura entre les nacions més pobres del món (ocupa el lloc 155 en un rànkig de 173 països realitzat per la ONU), com hem vist, entorn d’aquest jaciments minerals existeix un complex entramat empresarial convenientment dissenyat pel repartiment d’aquest “gran tresor”.

Aquesta “febre” té un transfondo geopolític, que es relaciona amb l'ocupació d'un enorme territori de la República Democràtica del Congo per part dels exèrcits i les guerrilles de Rwanda i Uganda. Aquesta atroç “guerra del coltan” es nodreix de conflictes ètnics i econòmics, com l'apropiació d'aquest mineral “estratègic”. S'estima que ja s'ha cobrat més de 5 milions de vides.

Però la matança s'estén més encara, ja que les infrahumanes condicions d'explotació del coltan en mines aluvionales (ran de terra) se serveixen de treball de semiesclavos, pels quals s'utilitzen presoners o nens. Molts moren en les mines o sofreixen les crues conseqüències físiques d'un treball insalubre.

Les altres víctimes d'aquesta cruenta “febre del coltan” són els animals salvatges de la regió. Això que us descrivim succeeix també en àrees “protegides” per la Unesco: els parcs nacionals de Kahuzi-Biega (en Kivu-Sud) i Okapi. Allí, té lloc veritable desastre ecològic que ha deixat danys irreparables a l'ecosistema. Milers d'elefants i goril·les són assassinats per alimentar als treballadors de les mines.

Per a més informació clicau en la següent notícia, i realitzau un comentari.