El calendari republicà francès

Durant la Revolució francesa va entrar en vigor un nou calendari diferent al Gregorià ( que és el nostre).

El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'«era dels francesos». El disseny mirava d'adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós.
El nou calendari va ésser vigent des del dia 24 d'octubre de 1793 fins a l'1 de gener de 1806.
El calendari va ser adoptat per la Convenció Nacional, controlada pels jacobins, el 24 d'octubre de 1793; es va fixar que el primer dia d'aquest nou calendari seria el 22 de setembre de 1792, que coincidia amb la proclamació de la República i amb l'equinoci de tardor. D'aquesta manera, el calendari començava uns 13 mesos abans de la data en què va ser oficialment adoptat.
Els mesos de l'any
Al calendari republicà, l'any sempre té 12 mesos de 30 dies cadascun.
Els mesos es divideixen en tres dècades de 10 dies cadascuna, per la qual cosa desapareixen les setmanes tradicionals de 7 dies. Els mesos no coincideixen amb els mesos del calendari Gregorià, perquè el calendari republicà comença sempre el compte dels mesos amb l'inici astronòmic de les estacions.

Els noms dels mesos adopten denominacions de fenòmens naturals i de l'agricultura:

Tardor: (terminació: -aire)
Veremari o Vendémiaire (del llatí vindemia "verema") a partir del 22, 23 o 24 de setembre.
Brumari o Brumaire (del francès brume "boira") a partir del 22, 23 o 24 d'octubre.
Frimari o Rufolari o Frimaire (del francès frimas "vent fred després de la nevada") a partir del 21, 22 o 23 de novembre.

Hivern: (terminació: -ôse)
Nivós o Nivôse (del llatí nivosus "nevat") a partir del 21, 22 o 23 de desembre.
Pluviós o Pluviôse (del llatí pluviosus "plujós") a partir del 20, 21 o 22 de gener.
Ventós o Ventôse (del llatí ventosus "ventós") a partir del 19, 20 o 21 de febrer.

Primavera: (terminació: -al)
Germinal o Germinal (del llatí germen "llavor") a partir del 20 o 21 de març.
Floreal o Floréal (del llatí flos "flor") a partir del 20 o 21 d'abril.
Pradal o Prairial (del francès prairie "prat") a partir del 20 o 21 de maig.

Estiu: (terminació: -dor)
Messidor o Messidor (del llatí messis "collita") a partir del 19 o 20 de juny.
Termidor o Thermidor (del grec thermos "calor") a partir del 19 o 20 de juliol.
Fructidor o Fructidor (del llatí fructus "fruita") a partir del 18 o 19 d'agost.

La majoria de noms dels mesos són neologismes derivats de paraules similars en francès, llatí o grec. Les terminacions dels noms s'apleguen segons l'estació, per tal d'adequar la sonoritat de la partícula final al caràcter de l'estació. Per exemple, segons Fabre d'Églantine, els noms dels mesos de la tardor tenien un so greu i una mesura mitjana; els mesos de l'hivern un so feixuc i una mesura llarga; els mesos de la primavera un so gai i una mesura breu; i els mesos de l'estiu un so sonor i una mesura llarga.
Els dies de la setmana
Cadascun dels deu dies de les dècades s'anomenen, senzillament, d'acord amb el seu cardinal. Així, són:
primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi.
Els dies de l'any
A diferència del Calendari Gregorià, on cada dia s'associa amb un sant o santa, el calendari republicà associa cada jorn amb una planta, un animal o una eina del camp.